Letra de Dimarts I Tretze

amb el trajo fosc de festa
i sabates ben lluents
va sortir de casa seva
per anar a un enterrament
en les noves cerimònies
tot és modern i bonic
el patir ja no s’estila
tothom s’hi troba feliç
en arribant ja va veure
que s’hi divertíen molt
qui més qui menys anava trompa
qui més qui menys duia dol

una grossa caixa negra
era el tema principal
la duien a pes de braços
i amb cara de funeral
arribats al cementiri
van esbotzar-la amb forts cops
van obrir la caixa negra
dins no hi havia cap mort
de primer es feren enrera
van quedar un xic aturats
però la tomba ja era oberta
havien d’omplir el forat

demanen un voluntari
per fer-lo servir d’anyell
i tots sense preguntar-li
varen escollir-lo a ell
no hi valgueren les protestes
llàgrimes i entendriment
l’enterraren amb el trajo
i les sabates lluents
l’enterrament fou notable
avui encara és copiat
el que impoirta és la gatzara
tant se val qui és l’enterrat