On vas, cowboy, tan eixirit, galopant pel terrós?
Sembles de Cincinnati, però vas néixer a Palamós;
somrius a les senyores, xiuxiueges als cavalls,
no dónes treva a lindi bellicós.
Amb posat circumspecte, tenfrontes al teu destí.
Qui sóc? On sóc? I amb quin fi? / On vaig? I don vinc?
I el teu cavall semprenya amb lexcés dintrospecció
i et catapulta enlaire amb gran delit.
Esterrossat com un titella, veus com es pon el sol
i els fanals del polígon tenyeixen el món de groc.
El sentit de la vida és mala peça al teler;
que passi el peix espasa dOregon.