Ens hem cremat les manstants cops com ha calgut.Hem mossegat la terrasempre que hem caigut.I si mai en algun diahe comès algun error,ara tot el que puc dir-teés que ho sento molt.Però no hem de mirar enreraper poder sentir-nos bé,no hem de mirar enrera per sabertot el que hem fet.Ara tinc la cara cremada pel vent.També tinc els teus poemesescrits a la meva pelli si un dia et fan faltano pateixis, jo te'ls guardaréi si un dia et fan faltano pateixis, no els oblidaré,els porto escrits a la pellPerò saps molt bé que cal que anemde pressa,que potser no hi som a temps.Vam marxar de casaara fa molt tempsvam partir un diaque no feia vent.Les veles no es movien,el mar estava quiet.Anàvem a la deriva,a l'horitzó no es veia res.No hem de mirar enreraper poder sentir-nos bé,no hem de mirar enreraper saber tot el que hem fet.I totes les promesesque un dia ens vam fersegellades amb la miradad'aquell que només té fe;si un dia et fan faltano pateixis, que jo les guardaré.Si un dia et fan faltano pateixis, no les oblidaré,les tinc escrites a la pell.Però saps molt bé que cal que anemde pressa,que potser no hi som a temps.Poemes i promeses,poemes i promeses escrites a la pellescrites a la pell.No hem de mirar enreraper poder sentir-nos bé,no hem de mirar enreraper saber tot el que hem fet.La tardor ha arribat,començo a tenir fred,les hores se'm fan curtesi aquests temps són molt incerts;que la vida va de pressai sento com se m'escapa de les mans,Els poemes i les promesesque aquell dia vam segellarmai els oblidaré,doncs cal que anem de pressaque potser no hi som a temps.