Letra de Plus ultra

Allà d'allà de l'espai
He vist somriure una estrella
Perduda en lo front del cel
Com espiga en temps de sega,
Com al pregon de l'afrau
Una efímera lluerna

–Estrelleta –jo li he dit–,
De la mar cerúlea gemma,
¿De les flors de l'alt verger
Series tu la darrera?
–No só la darrera, no;
No só més que una llanterna

De la porta del jardí
Que creies tu la frontera
És sols lo començament
Lo que prenies per terme

L'univers és infinit,
Pertot acaba I comença,
I ençà, enllà, amunt I avall,
La immensitat és oberta,
I a on tu veus lo desert
Eixams de mons formiguegen