Letra de Romanço

D'amagat de mestresses que espien de nit
Clara surt de la casa amb el c or encongit
Du a la mà una panera amb crostons i sorgits
Mentre el seu home dorm travesser dins el llit

Just passat Riudarenes agafa un trencant
Esquivant les petjades i els gossos bordant
I amb el c or a la boca arriba a aquell mas
On l'espera el que més s 'ha estimat

A vegades, quan tot sembla fosc
Hi ha un desig que arracona la por

Amagat de l'enveja que el vol delatar
Jaume espera darrere d'un fals estucat
I pentina les hores amb un tronc cremat
Dibuixant lentament un ulls verds com de mar

Quan, per fi, cap al vespre surt de la foscor
Mastegant fruits i herbes empaita els moixons
S'embolica un cigarro i f a fum poc a poc
A l'aguait de la cendra i el foc

A vegades, quan tot sembla fosc
Hi ha un desig que arracona la por

I el vent
Que els espia fa temps
Fa converses amb ells
Mentre es llepen absents
Del soroll de la guerra
Absurda
Sabent que tenen poc temps

A vegades, quan tot sembla fosc
Hi ha un desig que arracona la por