[Lletra de "πr²"]
Som una de les parts de l'ordre
Del nostre propi desordre personal
Unes vides asimètriques
Buscant la tangent d'una vida rectangular
És simpàtic el reflex de la vida
Quan el temps la fa girar
Sincronitze els meus passos
Amb el tic-tac del teu bategar
El Temps, que corre
Dibuixant el radi d'un cercle de metall
És curiosa la distància mil·limètrica
Del silenci d'aquest guirigall
Per més que ho intente
No trobe la sentència
No torna l'essència
Als teus moments d'absència
Era tan trist el meu caminar
Sense el teu alè i el teu compàs...
Per molt que ho intente, no em puc separar
Del teu bategar ni el teu tic-tac
Perduts en la derivada enèsima
D'unes ombres i la seua constant;
Pensaments que canvien
De manera exponencial
És senzilla la manera d'entendre
Les matemàtiques personals
Superant tots aquests límits
De la nostra equació espai-temporal
El Temps, que corre
En l'àrea impresa pel radi i pi al quadrat
És perfecta la línia que separa
El teu univers del meu espai
Per més que ho intente
No trobe la sentència
No torna l'essència
Als teus moments d'absència
Era tan trist el meu caminar
Sense el teu alè i el teu compàs...
Per molt que ho intente no em puc separar
Del teu bategar ni el teu tic-tac
Era tan trist el meu caminar
Sense el teu alè i el teu compàs...
Per molt que ho intente no em puc separar
Del teu bategar ni el teu tic-tac
